A l'hora de triar un pneumàtic, cal tindre en compte quin ús se li donarà, ja que no és igual conduir en zones càlides que en llocs on predominen les pluges, per exemple.
En el mercat existeixen, excepte excepcions, tres tipus de pneumàtics: estiu, hivern i mixtos. Els primers són els més utilitzats en piulares amb un clima moderat, com Espanya. La profunditat mínima del seu dibuix és de 1,6 mil·límetres. Estan fabricats en un cautxú més dur que el dels pneumàtics d'hivern, millorant la seua adherència i control en temperatures altes.
Els d'hivern tenen com a principal característica diferenciadora la profunditat del dibuix. Solen tindre una profunditat de més de cinc mil·límetres per a millorar l'agarre en sòl mullat, amb gel o neu.
Els mixtos conjuminen propietats de les gomes d'hivern i de les d'estiu i poden utilitzar-se tot l'any sempre que les temperatures no siguen extremes.
Segons un estudi realitzat per una marca del sector, el 47% dels vehicles inspeccionats a Espanya circula amb gomes per davall del límit de seguretat. Per a remeiar-ho, existeixen una sèrie d'operacions bàsiques que es poden realitzar en qualsevol taller: l'equilibrat, l'alineació i el control de la pressió.
Per a aconseguir que la goma estiga equilibrada, es col·loquen uns xicotets pesos de plom fins a aconseguir el repartiment ideal. L'indicador més visible que els pneumàtics no estan correctament equilibrats són les vibracions del volant.
Una altra operació bàsica en el manteniment de les rodes és l'alineació. Consisteix a ajustar els angles de les rodes per a assegurar-se que es mouen en relació al centre geomètric del vehicle.
Segons un estudi d'una marca de pneumàtics europea, sis de cada deu vehicles europeus circulen amb una pressió d'unflat inferior a la recomanada. Això incideix negativament en la seguretat, l'economia i l'ecologia. La duració normal d'un pneumàtic sol ser d'uns 40.000 quilòmetres o dos anys, encara que això depén de la zona per la qual se circule.
Font: Les Províncies (Motor).